NADAL GUANYA A ROMA PER SISENA VEGADA

Rafael Nadal va assolir el seu sisè títol en el Màsters 1000 de Roma (2.427.975€) després d'imposar-se a Novak Djokovic per 7-5 i 6-3 en la final. L'últim partit del torneig va haver de disputar-se el dilluns, la intensa pluja caiguda sobre la capital italiana va impossibilitar la disputa del mateix el diumenge. Nadal va aconseguir amb la victòria sobri Djokovic el títol 49 de la seva carrera i va recuperar el nombre 2 mundial, el que li valdrà per a ser segon cap de sèrie en el segon Gran eslam de la temporada, Roland Garros.

El títol li serveix també per a avançar a Roger Federer en l'històric de títols Màsters, el jugador de Manacor suma ja 21 tornejos d'aquest nivell. "Ha estat un partit en el qual hi ha hagut alternatives, en el qual ell ha dominat per moments, en el qual jo he dominat per moments. Crec que ha estat una molt bona final", va comentar Nadal després del partit.

És, a més, la segona victòria consecutiva que Nadal aconsegueix sobri Djokovic després de l'aconseguida setmanes abans a Montecarlo. L'espanyol, que va arribar a acumular set derrotes consecutives contra el nombre 1 mundial, ha vençut les dos finals que els han enfrontat en terra aquesta temporada i sense cedir encara cap màniga. El duel entre els dos jugadors queda en 18 victòries per a Nadal i 14 per a Djokovic en el que conforma la rivalitat amb més partits del circuit actual. En el total de la temporada el compte marca 2-1, ja que el nombre 1 va començar l'any amb una victòria sobre Nadal a Melbourne.

Nadal va demostrar una vegada més la primacia del deu tennis en l'argila. La de Roma va ser la seva victòria 35 sobre la superfície en la qual ha jugat 39 finals. Els nombres demostren el seu poder, sis victòries a Roma, set a Barcelona, vuit a Montecarlo i sis a Roland Garros a l'espera del que pugui succeir aquesta temporada. Són ja 70 títols els quals engalanen les prestatgeries de Nadal.

En el quadre femení la millor actuació espanyola la va signar Anabel Medina, que va arribar els vuitens de final. En aquesta ronda va ser derrotada per la recent guanyadora a l'Obert de Madrid, Serena Williams.

ROLAND GARROS I EL TENNIS PROVINCIAL CASTELLONENC

Accedir a les instal·lacions de Roland Garros, en la setmana on comença la seva fase prèvia, sempre produïx una peculiar sensació, definida entre emoció i inquietud. S'observen els treballs en l´Allée Marcel-Bernard, tallada a l'altura de la Philippe Chatrier, al costat d'un formiguer de jugadors, entrenadors i acompanyants. En la sortida, dos-cents cinquanta-sis raquetes, cent vint-i-vuit per cada quadre cavallers i dames, a la recerca de les trenta-dues places que donen el privilegi d'accedir a la fase final, copen les pistes d'entrenament, les àrees de descans i el menjador de la Susanne Lenglen. Ho viurà a partir d'aquest dimarts el castellonenc Roberto Bautista, que arriba en un moment àlgid de forma, ple el seu sarró d'interessants sensacions, després de l'esdevingut en el que va de curs. La història del tennis provincial en el Gran Slam de la terra batuda contempla la presència de cinc raquetes castellonenques.

Va obrir la bretxa, el benicarlando Fernando Vicente Fibla, que amb les seves deu compareixences en la Port D´Auteuil, i la seva quarta ronda en l'edició 2000, cediria davant el rus Evgeny Kafelnikov, és tot un referent professional. Amb catorze temporades entre l'elit, també va arribar la tercera confrontació en el 2005, eliminat pel seu company de joventut, el mallorquí Carlos Moyá.

Després de l'actual entrenador de Marcel Granollers, Santiago Ventura va tenir un curt idil·li amb la terra batuda gal·la. La va trepitjar en quatre ocasions, però el burrianense mai va passar de la ronda inicial. Per contra si va brillar en l'apartat de dobles.

Per la seva banda, Daniel Gimeno-Traver ja va viure una gran experiència amb motiu del quadre junior 2003. L'excel·lent generació dels Tsonga, Djokovic, Monfils, Baker, Berdych, Wawrinka i Almagro, caminaria junta en el 2005, on el nulense va passar la prèvia per a cedir lesionat davant el català Oscar Hernández. Va retornar en l'edicions 2009 i 2010, que ja li van distingir amb el segon partit, on Tommy Robredo i Marin Cilic, li van tancar el pas. En el 2011, derrota tot just començar davant l'holandès Robin Haase. A l'espera d'una probable baixa, se li veurà segurament entre els millors.

Finalment, Roberto Bautista va provar fortuna en 2010 i 2011, a través de la sempre complicada fase prèvia. El turc Marsel Ilhan i el local Augustin Gensse, li van guanyar en el segon encreuament del seu somni. Als seus 24 anys, i de bon tros camí per caminar, se li veurà amb assiduïtat en el Bois de Boulogne. La primera oportunitat comença aquest dimarts.

I la cinquena presència provincial correspon al jove Andrés Artuñedo. El component del CT Uxó, va aixecar el títol de dobles junior 2011, al costat del granadí Roberto Carballés. Se li espera pròximament per París, però encara haurà de millorar el seu rànquing, que de moment li impossibilita viatjar a la Ciutat de la Llum.

ELS ESPANYOLS NO PASSEN DE QUARTS A MADRID

Roger Federer es va imposar en la final del Màsters 1000 de Madrid (3.090.150€) a Berdych. Cap dels espanyols va aconseguir passar fins a les semifinals del torneig, Fernando Verdasco i David Ferrer van arribar les quarts de final com millor resultat entre els jugadors nacionals, però els dos van perdre contra els eventuals finalistes.

El torneig madrileny va tenir una bona quantitat de sorpreses amb les eliminacions tempraneras de Rafael Nadal i Novak Djokovic. La victòria final de Federer li encimbella a la segona posició del rànquing mundial en detriment de Nadal.

Nadal va perdre en vuitens de final contra Verdasco. El madrileny es va imposar en la seva terra per primera vegada en 14 enfrontaments, però en la següent ronda, contra Berdych, va perdre de manera contundent. Ferrer, per la seva banda, no va poder emular al seu compatriota i trencar un historial sense victòries en el seu duel contra Federer.

El suís li ha guanyat en les 13 ocasions en les quals s'han enfrontat i Madrid no va suposar un punt d'inflexió en aquesta relació. L'alacantí, quartfinalista el passat any a Madrid i semifinalista fa dos, ha estat el primer jugador que arriba a les 30 victòries aquesta temporada, després de guanyar tres tornejos a Auckland, Buenos Aires i Acapulco, i ser finalista a Barcelona. Ferrer va vèncer en la ronda prèvia a Nicolás Almagro.

Tampoc en el quadre femení les jugadores espanyoles van poder arribar a les rondes finals. Anabel Medina va ser la que més lluny va arribar en el torneig a l'arribar a la tercera ronda. En aquest partit va ser eliminada per la revelació a Madrid, Varvara Lepcheno, nord-americana d'origen uzbeko que la va vèncer en tres sets.

En la segona ronda havien quedat eliminades Silvia Soler davant la xinesa Na Li, nº 8 mundial, Lourdes Domínguez a les mans de la checa Petra Cetkovska, i Carla Suárez davant la checa Lucie Safarova, tot just unes hores després de protagonitzar una de les sorpreses del torneig a l'eliminar en el seu debut a la ex nombre u mundial sèrbia, Jelena Jankovic.

DANI GIMENO PLANTA CARA A DJOKOVIC

La diferència d'estatus, Novak Djokovic, primera raqueta mundial, Daniel Gimeno-Traver, 137 ATP, es van deixar veure en la pista Manolo Santana, amb motiu del seu enfrontament en la segona ronda del Màsters 1000 Mútua Madrid Open. I no és que el nulense desmereixés en actitud, lluita i lliurament, millorés els seus encerts i donés excel·lent impressió, sinó que el serbi és un talent natural, i el provincial, un esforçat treballador.
Els petits detalls conten a hores d'ara, com peces vitals en l'engranatge del triomf.

Ambdós coincidiran freqüentment en la sala de jugadors del mateix calendari ATP, tindran semblant tractament de grans estrelles, fins i tot aconseguiran viure folgadament dels seus guanys, però caminaran per sengles diferents.

I no obstant això, allà pel 2003, quan Juan Carlos Ferrero es va dur el trofeu de Roland Garros, i amb motiu del quadre junior on es van donar cita els Almagro, Monfils, Berdych, o el futur vencedor, el suís Stanislav Wawrinka, que ho va fer davant un nord-americà després desaparegut, Brian Baker, la moneda va caure de costat de Gimeno en una victòria al tercer set sobre un jove Nole, que ja vaticinava caràcter i projecció.

I encara que derrotat amb bola de partit, pel gal Jo-Wilfried Tsonga, el component del CT València seria posteriorment campió d'Europa Junior, superant al chipriota Marco Bagdhatis. Tot una epopeia juvenil que donaria pas a un gran professional, amb set títols en el Circuit Challenger.

Les dues ocasions que els enfronten a continuació, Conde de Godó 2006 i Australian Open 2010, els veuria encaixar-se la mà en la xarxa, amb empat en la seva estadística. Nou anys després de la seva primera trobada, tot sembla estar sentenciat. El serbi, 30 entorxats i quinze finals, camina a la recerca d'un lloc en la història, el nulense darrere de no perdre el tren del millor tennis, sofreix alts i baixos en el seu rànquing mundial.

Retornava Djokovic a la competició, després de jugar un sol torneig en cinc setmanes d'absència, sabedor que Madrid és el primer trampolí para Roland Garros. Van bastar dos senyals del seu tennis, perquè el nulense es veiés desbordat en la màniga inicial, 6/2, si tot just oposar reacció. La sorpresa va arribar en el segon, amb un Gimeno pletórico, desplegant un tennis de molt calibre, que va venir acompanyat de cert desídia del de Belgrad.

Set iguals, i emoció en la graderia, però era un impossible. És el que passa quan es juga amb un nombre un, sempre encerta el que ha de fer en el moment oportú. El lluminós assenyalava, 6/2 2/6 i 6/3, i el component del CT València es retirava camí del vestuari amb el deure de l'esforç complert, aplaudit pel seu box.

Encara que no va arribar els vuitens de final, l'idil·li del nulense amb Madrid, prossegueix.

NADAL CONQUISTA EL SEU SETÉ GODÓ

Rafael Nadal va conquistar el seu setè títol en el Barcelona Open Banc Sabadell - 60º Trofeu Conde de Godó (2.072.500$), Internacionals d'Espanya, després de superar, per quarta vegada en la final, a David Ferrer per 7-6(1) i 7-5, tal com ja va fer en les edicions de 2008, 2009 i del passat any 2011 en la central del Real Club de Tennis Barcelona-1899.

La final entre Nadal i Ferrer va ser la desena entre espanyols en els 60 anys del torneig i la nombre 86 en la història del circuit professional masculí.

“És una mica inimaginable guanyar aquí per setena vegada. És un torneig especial per a mi perquè es juga en el meu club i guanyar a casa, enfront de gent que coneixes, és una mica especial. He jugat a un nivell molt alt per a guanyar en Montecarlo i a Barcelona, sense perdre cap set, però creo que ho he fet a un alt nivell des del principi de la temporada a Austràlia”, va analitzar un Nadal que ha igualat el rècord de set finals disputades a Barcelona, establert per Manuel Orantes entre 1969 i 1977, encara que el tennista granadí només es va anotar la victòria en tres d'elles.

NADAL VENÇ PER VUITENA VEGADA CONSECUTIVA EN MONTECARLO

El Màsters 1000 de Montecarlo marca el principi de la temporada primaveral de terra i la continuació del regnat de Rafael Nadal. L'espanyol va batre tots els rècords al vèncer per vuitena vegada consecutiva en la terra del principat monegasco.

Cap torneig important coneix un domini continuat tan estable, una relació tan profunda com la del balear i Montecarlo.

El títol arriba onze mesos després d'haver aconseguit vèncer el seu últim torneig, en Roland Garros, i suposa també un punt d'inflexió en els seus enfrontaments amb el nombre 1 del món, Novak Djokovic.

Després de perdre els últims set duels entre ambdós jugadors Nadal l'hi va tornar a una final, però en aquesta ocasió el desenllaç va ser diferent.

L'espanyol va vèncer i ho va fer amb molta contundència (6-3 i 6-1) i no va deixar terrè per al dubte, la seva obstinació en la central monegasca li va mostrar com el millor del torneig. El títol suposa el vintè màster 1000 que aconsegueix Nadal, rècord absolut superant a Federer, amb qui estava empatat en 19.

L'ALTRA COPA DAVIS, ESPANYA/ÀUSTRIA: ON ESTAN ELS NENS

Però on estan els nens?, apuntava una senyora al terme de la tercera jornada, quan amb l'esquadra nacional victoriosa donant la volta al rodo, va caure en el compte de les seves absències. Ho veuen per la tele, va confirmar el seu acompanyant, que a més va sentenciar, amb aquests preus els pares els deixen a casa.

La mig pista buida o plena, segons s'escoltin les diverses fonts informatives, cinc mil dos-cents seixanta espectadors eren els nombres que es remenaven en la sala de premsa, assenyalen que alguna cosa no va funcionar com estava previst.

Tal vegada la baixa de Rafa Nadal, la crisi, les vacances, les previsions dels organitzadors, o vagi vosté a saber, van fer que les graderies lluïssin el blau dels seus seients. No calia ser molt llest, ni recórrer als estadístics de la R.F.E.T., per a saber el que s'aveïnava.

I no obstant això, normal per aquestes comunitats, la llotja de presidència va mostrar una ple fins a la bandera.

Les nombroses espanyoles van rivalitzar amb les escasses austríaques, encara que a nivell d'animació estiguessin parelles, va haver  bon ambient i esportivitat, que és el que es duu quan se sap a priori qui serà el vencedor. Ja veurem si guanyem als Estats Units, i Argentina fa el propi amb la República Txeca, com ens reben els nostres estimats germans sud-americans.

Els nens, la pedrera que s'il·lusiona pensant a ser els futurs Ferrer, Almagro, Granollers i López, no donaven senyals de vida.

Els van representar els aplegapilotes, bons tennistes de les diferents entitats provincials, però eren pocs, uns vint. En el lateral oest, iniciaven l'ona els animosos de la Escola Municipal de Tennis de Benicassim, però encara que ho aconseguirien en contades ocasions, els pesava el fred i l'altura. Es valora la seva joventut i preparació festiva, amb un deu per als seus monitors.

Va Continuar parlant la dona, “jo hauria regalat les entrades als joves tennistes de Tarragona, Castelló i València, perquè veiessin als seus ídols, s'omplís l'estadi, i aquest de la tele, Carbonell, contés com es fan de bé les coses pels nostres lares”.

Si senyora, i jo a més ho hagués fet el primer dia amb premeditació, traïdoria i nocturnitad.