NADAL VENÇ PER VUITENA VEGADA CONSECUTIVA EN MONTECARLO

El Màsters 1000 de Montecarlo marca el principi de la temporada primaveral de terra i la continuació del regnat de Rafael Nadal. L'espanyol va batre tots els rècords al vèncer per vuitena vegada consecutiva en la terra del principat monegasco.

Cap torneig important coneix un domini continuat tan estable, una relació tan profunda com la del balear i Montecarlo.

El títol arriba onze mesos després d'haver aconseguit vèncer el seu últim torneig, en Roland Garros, i suposa també un punt d'inflexió en els seus enfrontaments amb el nombre 1 del món, Novak Djokovic.

Després de perdre els últims set duels entre ambdós jugadors Nadal l'hi va tornar a una final, però en aquesta ocasió el desenllaç va ser diferent.

L'espanyol va vèncer i ho va fer amb molta contundència (6-3 i 6-1) i no va deixar terrè per al dubte, la seva obstinació en la central monegasca li va mostrar com el millor del torneig. El títol suposa el vintè màster 1000 que aconsegueix Nadal, rècord absolut superant a Federer, amb qui estava empatat en 19.

L'ALTRA COPA DAVIS, ESPANYA/ÀUSTRIA: ON ESTAN ELS NENS

Però on estan els nens?, apuntava una senyora al terme de la tercera jornada, quan amb l'esquadra nacional victoriosa donant la volta al rodo, va caure en el compte de les seves absències. Ho veuen per la tele, va confirmar el seu acompanyant, que a més va sentenciar, amb aquests preus els pares els deixen a casa.

La mig pista buida o plena, segons s'escoltin les diverses fonts informatives, cinc mil dos-cents seixanta espectadors eren els nombres que es remenaven en la sala de premsa, assenyalen que alguna cosa no va funcionar com estava previst.

Tal vegada la baixa de Rafa Nadal, la crisi, les vacances, les previsions dels organitzadors, o vagi vosté a saber, van fer que les graderies lluïssin el blau dels seus seients. No calia ser molt llest, ni recórrer als estadístics de la R.F.E.T., per a saber el que s'aveïnava.

I no obstant això, normal per aquestes comunitats, la llotja de presidència va mostrar una ple fins a la bandera.

Les nombroses espanyoles van rivalitzar amb les escasses austríaques, encara que a nivell d'animació estiguessin parelles, va haver  bon ambient i esportivitat, que és el que es duu quan se sap a priori qui serà el vencedor. Ja veurem si guanyem als Estats Units, i Argentina fa el propi amb la República Txeca, com ens reben els nostres estimats germans sud-americans.

Els nens, la pedrera que s'il·lusiona pensant a ser els futurs Ferrer, Almagro, Granollers i López, no donaven senyals de vida.

Els van representar els aplegapilotes, bons tennistes de les diferents entitats provincials, però eren pocs, uns vint. En el lateral oest, iniciaven l'ona els animosos de la Escola Municipal de Tennis de Benicassim, però encara que ho aconseguirien en contades ocasions, els pesava el fred i l'altura. Es valora la seva joventut i preparació festiva, amb un deu per als seus monitors.

Va Continuar parlant la dona, “jo hauria regalat les entrades als joves tennistes de Tarragona, Castelló i València, perquè veiessin als seus ídols, s'omplís l'estadi, i aquest de la tele, Carbonell, contés com es fan de bé les coses pels nostres lares”.

Si senyora, i jo a més ho hagués fet el primer dia amb premeditació, traïdoria i nocturnitad.

Quan vas començar a jugar seriosament al tennis?

"Com els meus germans ja el practicaven en el SCUDE de Nules, vaig començar amb ells al cap de tres anys. Progressar i en guanyar tornejos provincials, em vaig traslladar a València amb Borja Uribe, que per aquell llavors, era tècnic de la Federació de Tennis de la Comunitat Valenciana. Ja en aquell moment jugava a tennis seriosament, i viatjava per Espanya.

Com compaginabas els estudis amb el tennis?

Al principi no hi havia problema perquè entrenava a prop de casa, i els meus pares em ajudaven. Després ja vaig haver d'estudiar a distància, i al col · legi em van ajudar molt amb els exàmens.

Amb quants anys veies que era gairebé impossible compaginar?

Als setze anys, ja gairebé era molt difícil, però em van partir un curs en dos, i entre viatge i viatge, podia estudiar. La meva mare em va ajudar molt amb els treballs. A ella li he de tenir temps per entrenar.

En quin punt de la teva vida, creies que anaves a dedicar al tennis?

Va ser una decisió difícil, però quan vaig guanyar a Rafa Nadal en el Campionat d'Espanya Cadet, i després vaig aconseguir l'Europeu Junior, ja em plantegi intentar ser professional.
Però era només un somni, i no ho tenia encara massa clar, ja que a més vaig tenir unes lesions, i es va parar la meva progressió.


Quin creus que és el secret per arribar al més alt?

Treballar molt, tenir fe en el dia a dia, i envoltar-se de persones que t'aconsellen bé i en un programa de futur.
I sobretot, superar els moments difícils, com lesions, partits que perds per detalls, el cansament pels viatges.

Creus que és molt important el suport familiar?

És el més important, que la gent que t'envolta estigui al teu costat.
I la família sempre t'ajuda, encara que de vegades no et pinti les coses com tu voldries. Els meus pares han estat els principals artífexs del meu progrés.

Per al 2012, quins són els teus objectius?

Acostar-me al màxim al top 30. És un nivell on jugues els millors tornejos mundials, i tant esportiva com econòmicament és el que busca tot professional.
Però sé que no és fàcil, i per això m'he envoltat d'un gran equip tècnic.

En una temporada tan llarga, com portes els continus viatges?

Doncs bé perquè no em queda altre remei. Per Europa, els viatges són curts, però quan vas a Austràlia, a Nord i Sud-amèrica, em poso música ia dormir. Després hi ha el jet-lag, que ens obliga a viatjar amb la suficient antelació per aclimatar i poder entrenar un parell de dies abans de la competició.
Aquest 2011, he viatjat al llarg de trenta setmanes amb el meu entrenador, però ens ho hem passat bé.

Què fas en el temps lliure que et deixen els tornejos?

A casa, descans i estic amb la meva família i amics, i en els tornejos, estic amb el grup d'espanyols, que sempre són nombrosos. Parlem, juguem als escacs, sortim a sopar i comentem el que va passar en el dia.

Finalment, què consells des als joves que practiquen el tennis?

Que treballin, confiïn en el seu entrenador, però que estudiïn tant com puguin. I que aprenguin idiomes, sobretot anglès, i vegin els entrenaments com un esforç i una millora de totes les seves condicions. Si busquen ser professionals, que pensin que el tennis és una carrera igual que les universitàries.
Cal treballar cada dia.

Ferrer venç a Melzer i classifica a Espanya per a les semifinals

David Ferrer es va imposar a Jurgen Melzer en el quart partit de l'eliminatòria de quarts de final del Grup Mundial de la Copa Davis i va donar així a la selecció espanyola el pas a les semifinals. Ferrer va demostrar a Marina d'Or la seva fiabilitat, mai ha perdut un partit individual com a local a la Copa Davis.

Després d'una eliminatòria no molt discutida, podrem veure els nostres grans campions en semifinals, on s'enfrontaran al gran equip nord-americà. John Isner es va desfer de Jo Wilifried Tsonga, posant així el 3-1 en l'eliminatòria disputada a Montecarlo. La pròxima eliminatoria  es disputarà a Espanya ja que l'any passat es van trobar en quarts de final a Austin, Texas.

Esperem que tots els seguidors espanyols puguem assistir intentant donar el nostre suport y calor als nostres. Els desitgem molta sort i tot el millor per aquesta gran eliminatòria que els obrirà les portes per a la gran final de la Copa Davis.