Quan vas començar a jugar seriosament al tennis?

"Com els meus germans ja el practicaven en el SCUDE de Nules, vaig començar amb ells al cap de tres anys. Progressar i en guanyar tornejos provincials, em vaig traslladar a València amb Borja Uribe, que per aquell llavors, era tècnic de la Federació de Tennis de la Comunitat Valenciana. Ja en aquell moment jugava a tennis seriosament, i viatjava per Espanya.

Com compaginabas els estudis amb el tennis?

Al principi no hi havia problema perquè entrenava a prop de casa, i els meus pares em ajudaven. Després ja vaig haver d'estudiar a distància, i al col · legi em van ajudar molt amb els exàmens.

Amb quants anys veies que era gairebé impossible compaginar?

Als setze anys, ja gairebé era molt difícil, però em van partir un curs en dos, i entre viatge i viatge, podia estudiar. La meva mare em va ajudar molt amb els treballs. A ella li he de tenir temps per entrenar.

En quin punt de la teva vida, creies que anaves a dedicar al tennis?

Va ser una decisió difícil, però quan vaig guanyar a Rafa Nadal en el Campionat d'Espanya Cadet, i després vaig aconseguir l'Europeu Junior, ja em plantegi intentar ser professional.
Però era només un somni, i no ho tenia encara massa clar, ja que a més vaig tenir unes lesions, i es va parar la meva progressió.


Quin creus que és el secret per arribar al més alt?

Treballar molt, tenir fe en el dia a dia, i envoltar-se de persones que t'aconsellen bé i en un programa de futur.
I sobretot, superar els moments difícils, com lesions, partits que perds per detalls, el cansament pels viatges.

Creus que és molt important el suport familiar?

És el més important, que la gent que t'envolta estigui al teu costat.
I la família sempre t'ajuda, encara que de vegades no et pinti les coses com tu voldries. Els meus pares han estat els principals artífexs del meu progrés.

Per al 2012, quins són els teus objectius?

Acostar-me al màxim al top 30. És un nivell on jugues els millors tornejos mundials, i tant esportiva com econòmicament és el que busca tot professional.
Però sé que no és fàcil, i per això m'he envoltat d'un gran equip tècnic.

En una temporada tan llarga, com portes els continus viatges?

Doncs bé perquè no em queda altre remei. Per Europa, els viatges són curts, però quan vas a Austràlia, a Nord i Sud-amèrica, em poso música ia dormir. Després hi ha el jet-lag, que ens obliga a viatjar amb la suficient antelació per aclimatar i poder entrenar un parell de dies abans de la competició.
Aquest 2011, he viatjat al llarg de trenta setmanes amb el meu entrenador, però ens ho hem passat bé.

Què fas en el temps lliure que et deixen els tornejos?

A casa, descans i estic amb la meva família i amics, i en els tornejos, estic amb el grup d'espanyols, que sempre són nombrosos. Parlem, juguem als escacs, sortim a sopar i comentem el que va passar en el dia.

Finalment, què consells des als joves que practiquen el tennis?

Que treballin, confiïn en el seu entrenador, però que estudiïn tant com puguin. I que aprenguin idiomes, sobretot anglès, i vegin els entrenaments com un esforç i una millora de totes les seves condicions. Si busquen ser professionals, que pensin que el tennis és una carrera igual que les universitàries.
Cal treballar cada dia.