DANI GIMENO PLANTA CARA A DJOKOVIC

La diferència d'estatus, Novak Djokovic, primera raqueta mundial, Daniel Gimeno-Traver, 137 ATP, es van deixar veure en la pista Manolo Santana, amb motiu del seu enfrontament en la segona ronda del Màsters 1000 Mútua Madrid Open. I no és que el nulense desmereixés en actitud, lluita i lliurament, millorés els seus encerts i donés excel·lent impressió, sinó que el serbi és un talent natural, i el provincial, un esforçat treballador.
Els petits detalls conten a hores d'ara, com peces vitals en l'engranatge del triomf.

Ambdós coincidiran freqüentment en la sala de jugadors del mateix calendari ATP, tindran semblant tractament de grans estrelles, fins i tot aconseguiran viure folgadament dels seus guanys, però caminaran per sengles diferents.

I no obstant això, allà pel 2003, quan Juan Carlos Ferrero es va dur el trofeu de Roland Garros, i amb motiu del quadre junior on es van donar cita els Almagro, Monfils, Berdych, o el futur vencedor, el suís Stanislav Wawrinka, que ho va fer davant un nord-americà després desaparegut, Brian Baker, la moneda va caure de costat de Gimeno en una victòria al tercer set sobre un jove Nole, que ja vaticinava caràcter i projecció.

I encara que derrotat amb bola de partit, pel gal Jo-Wilfried Tsonga, el component del CT València seria posteriorment campió d'Europa Junior, superant al chipriota Marco Bagdhatis. Tot una epopeia juvenil que donaria pas a un gran professional, amb set títols en el Circuit Challenger.

Les dues ocasions que els enfronten a continuació, Conde de Godó 2006 i Australian Open 2010, els veuria encaixar-se la mà en la xarxa, amb empat en la seva estadística. Nou anys després de la seva primera trobada, tot sembla estar sentenciat. El serbi, 30 entorxats i quinze finals, camina a la recerca d'un lloc en la història, el nulense darrere de no perdre el tren del millor tennis, sofreix alts i baixos en el seu rànquing mundial.

Retornava Djokovic a la competició, després de jugar un sol torneig en cinc setmanes d'absència, sabedor que Madrid és el primer trampolí para Roland Garros. Van bastar dos senyals del seu tennis, perquè el nulense es veiés desbordat en la màniga inicial, 6/2, si tot just oposar reacció. La sorpresa va arribar en el segon, amb un Gimeno pletórico, desplegant un tennis de molt calibre, que va venir acompanyat de cert desídia del de Belgrad.

Set iguals, i emoció en la graderia, però era un impossible. És el que passa quan es juga amb un nombre un, sempre encerta el que ha de fer en el moment oportú. El lluminós assenyalava, 6/2 2/6 i 6/3, i el component del CT València es retirava camí del vestuari amb el deure de l'esforç complert, aplaudit pel seu box.

Encara que no va arribar els vuitens de final, l'idil·li del nulense amb Madrid, prossegueix.